Cara a trobar col·laboracions per a l'EBRE NEGRE 2012 - 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i Priorat, hem integrat el nostre projecte a Verkami. Si voleu revisar el projecte i col·laborar-hi, aquest és l'enllaç:
Podeu col·laborar des de 5€ a 70€, amb recompenses evidentments molt diferenciades segons sigui la quantitat. Amb les recompenses de 50€ i 70€ compteu amb reserva per al dinar de la trobada i el llibre, entre altres productes que s'hi inclouen, com per exemple un excel·lent vi D.O. Montsant.
Tercera edició d’aquesta trobada anual al voltant del gènere negre que se celebra en dos jornades, una a cada banda del riu, i connecta el Montsant i els Ports, el Matarranya i el Priorat. Aquest any serà el dia 28 d’abril a Vall-de-roures i el 5 de maig a Falset.
Durant la trobada té lloc la presentació del llibre on participen els diversos autors seleccionats, hi ha signatura de llibres, es fa un dinar i se celebren diversos actes: lectures, taules rodones,...
La trobada es fa cada any sota un lema, si l’any passat va ser “Gènere Negre i Territori” i el llibre portava per títol “Un riu de crims”, aquest any és “Gènere negre i història” i el llibre es titularà “Clio: musa i assassina”.
Els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio Ricardo, Silvestre Hernández, Trigo, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz.
La primera part d'aquest vídeo ja es va presentar com el vídeo promocional de les VI Jornades de Lletres Ebrenques que organitza la Biblioteca Sebastià Juan Arbó.
Com no podia ser d'una altra manera, el crim va desvelar-se dissabte 22 d'octubre a les 17:30h., el mateix dia que se celebrarà la taulaNegre i d'aquí: gènere negre i territori, amb la participació dels escriptors Fede Cortés, Andrea Robles, Ramon Usall i Agustí Vehí, i moderada per Jordi Pijoan-López.
EBRE NEGRE - 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya ja té el seu lema: Gènere Negre i Història. L'objectiu, conjuminar tots dos gèneres en un. Per a això hem proposat a nou autors i autores habituals de la novel·la històrica perquè ens facin un relat curt de gènere negre a partir de l'ambientació històrica d'una anterior obra seva.
Els nou autors i les obres que inspiraran els seus relats són:
Maria Carme Roca - Escollida pels déus
Xulio Ricardo Trigo - El somni de Tarraco
Silvestre Hernández - El manuscrit de Wadi Al-Abmar
Pere Perellon - Los inocentes hijos de Dios
Teresa Bertran - La missió secreta
Andreu Carranza - L'hivern del Tigre
Jordi Peñarroja - El President a París
Toni Orensanz - L'omnibús de la mort
Miquel Esteve - Heydrich i les agents del saló Kitty
Vicent Sanz - Partida
Si sou intuïtius, haureu vist que l'ordre dels autors és cronològic, segons es correspon amb l'època d'ambientació del seu relat. Com si d'un llibre d'història es tractés.
El nou relats es recolliran sota el títol de Clio: musa i assassina. Ja tenim la coberta (veure imatge) i una eminent prologuista del qual n'informarem al seu moment. La presentació, per a finals d'abril del 2012 en una data definitiva a concretar.
Dissabte 22 d'octubre a les 18h. se va celebrar la taula Negre i d'aquí: Gènere Negre i Territori, a les VI Jornades de Lletres Ebrenques, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. Us passem uns enllaços amb cròniques a l'acte i unes imatges.
D'esquerra a dreta Andrea Robles (Gregori Royo i Maite Enrique), Jordi Pijoan-López -moderador de la taula-, Fede Cortés, Ramon Usall i Agustí Vehí
Qui no voldria un jet particular per viatjar arreu sense fer cues als aeroports? Diuen que en Sandrusco se n'ha comprat un al Brasil, un Cessna concretament, com el personatge Xavier Soley de Sang Culé -la novel·la negra del Barça-, personatge amb el qual també s'assimila per l'amor que tots dos guarden per Qatar.
Us deixo amb el fragment de Sang Culé, on Xavier Soley vola amb el seu Cessna, i la notícia de l'avionet d'en Sandrusco, apareguda a Vilaweb.
Sang Culé (pg. 51) Des de dintre del jet en ple vol, un Cessna Citation Columbus nou de trinca propietat del club, en Xavier contempla els núvols des de dalt. Sempre que vola i és testimoni d’aquest paisatge, només possible des d’un angle visual antinatural per a l’ésser humà, recorda una escena similar d’El Petit Buda. I es relaxa amarat per aquesta idea.
Tant bon punt ha pujat a l’avió, s’ha dirigit al bany per a empolsar-se el nas (per dintre) i treure’s l’atordiment en el qual l’havia sumit el contacte amb la gernació de gent que ell mateix ha congregat per rebre a l’Enric Soteras. Tot seguit, s’ha assegut còmodament al sofà i ha demanat una aigua mineral sense gas a l’Estela, l’hostessa de vol, i ha pres La Vanguardia entre les mans. Directament va a buscar l’article que ell mateix ha escrit, el qual parla de la inconveniència de la inversió pública en un mercat lliure. Ha parlat manta vegades del tema, però rellegint-s’ho, considera que avui ha expressat brillantment el que pretenia. Queden unes hores fins arribar al Golf Pèrsic, circumstància la qual li dóna temps per descansar i relaxar-se.
Tanmateix, per a desencís d’ell, sona el mòbil. L’elacedé indica “alemadriz”. Se li passa pel cap de fer-se el longuis i no despenjar, però intuint el tema que es vol tractar amb ell, considera millor despenjar:
- ¡Hola, Ramiro! ¿Cómo estamos? –exclama, com si estigués cofoi de sentir-lo.
- Hola, Javier. Buenos días –contesta en un to correcte, però menys cordial. Sembla que li costa continuar–. Mira, Javier... disculpa... pero de hecho, no era contigo que quería hablar ¿Está Johan por ahí? –en la seva confusió mesetària, volent-se referir al Sr. Joan Gil i Porta– Le llamo a su móvil desde hace rato y no me contesta.
- En Joan! Pues no. Está de viaje –lacònic.
- ¡Precisamente de eso mismo quería yo hablarle! ¡Hostias! –exclama amb una mala llet d’impecable segell mesetari– ¿Qué mierda significa eso que sale en todas las portadas de los diarios deportivos?
- Tienes la respuesta en la otra noticia que sale en las mismas portadas de los mismos periódicos y que en este caso te afecta a ti –respon a la defensiva, però amb un to discret, molt català.
- ¡Pero si eso es una injuria sin ningún fundamento! La empresa implicada es del inútil de mi cuñado y yo no tengo que ver nada.
- Al abuelo con pistolas de agua, Ramiro –li retreu en Xavier–. Todos sabemos como nos manejamos. Pero aunque fuera cierto que no tienes nada que ver con el asunto, nosotros no podemos salpicarnos a dos semanas de las elecciones a la presidencia del club.
- ¡Me cago en la puta que os parió! ¡Polacos de mierda! –l’increpa ja fora de si l’espanyol.
- Ramiro, perdona, pero te oigo muy mal. Creo que estoy perdiendo cobertura –per tot seguit penjar-li– A la merda, desgraciat! –exclama quan ja no el sent.
Quan es fixa en l’estirabot que ha dit, sent un xic de vergonya per si l’hostessa de vol l’ha sentit. Es tomba i la veu endreçant quelcom a la cabina de servei. Més tranquil, retorna a la lectura del diari insígnia del Grupo Godó.
El periple de l'avió que esquitxa Rosell en un nou cas de corrupció al Brasil
L'acusen d'haver participat en una operació d'emblanquiment de diners
Un nou cas de corrupció esquitxa el president del Barça, Sandro Rosell. La policia brasilera ha cridat a declarar el president de la Federació Brasilera de Futbol, Ricardo Teixeira, perquè investiga la venda reiterada d'unaavioneta a Sandro Rosell i Cláudio Honigman (soci de Rosell a l'empresa Brasil 100% Marketing), que creu que va servir per emblanquir diners. El diari A Folha de São Paulo ha publicat la investigació sobre la compra-venda d'aquesta avioneta.
Aquesta crida de la policia es relaciona amb el fet que A Folha de São Paulo va publicar fa un parell de dies un article amb els resultats de la investigació sobre la compra-venda d'una avioneta per a emblanquir diners, efectuada per Teixeira. Segons el diari, Rosell és soci de la dona de Teixeira en l'empresa Habitat Brasil Empreendimentos Imobiliários.
Segons la investigació, la companyia d'aviació brasilera TAM va vendre a Teixeira un avió particular. Una part del preu de l'avió s'havia de satisfer amb una avioneta Cessna PT-XIB, que Teixeira deia que era seva, però que era de la TAM i que havia entrat al país per un dòlar. Aquest preu d'origen estrany ha cridat ara l'atenció de la policia, sobretot perquè l'avioneta s'ha venut manta vegada entre empreses en què participen Teixeira, Sandro Rosell i Cláudio Honigman fins a superar el preu de mercat. Finalment la va comprar un dirigent de la TAM que negociava en l'origen un contracte de patrocini amb la federació brasilera de futbol.
La cronologia dels fets
El març del 2007 la companyia aèria TAM proposa vendre un avió particular al president de la Federació Brasilera, Ricardo Teixeira, que val 12,5 milions de dòlars (19,3 milions de reals brasilers). Com a part del pagament, Teixeira donarà a TAM un avió usat, un Cessna amb matrícula PT-XIB, que comptablement equivaldrà a 7,9 milions de dòlars (12,2 milions de reals). Curiosament aquest avió no és de Teixeira, sinó de Cessna. I el representant de Cessna a Brasil és justament TAM. Per tant, Teixeira venia a TAM un avió de TAM. Els experts consultats per A Folha han trobat la documentació de l'aparell i han dit que no valia més de 3 milions de dòlars (6 milions de reals).
El maig del 2007 TAM signa un contracte d'esponsorització amb la selecció brasilera i autoritza la compra de l'avió al president de la Federació Brasilera de Futbol (i que en realitat és de TAM).
Teixeira finalment no compra l'avió nou, però l'avió PT-XIB, que teòricament era propietat seva i que havia comprat TAM, és venut finalment a Brasil Marketing 100%, propietat de Rosell i Honigman.
El juliol de 2008 Honigman signa un acord amb Rosell pel qual l'avió PT-XIB, que ja és propietat de Brasil 100% Marketing, el compra l'empresa Ailanto (que és una empresa propietat de Rosell i en un 1% de la seva secretària Vanessa Almeida Precth). El preu que paga Ailanto és de 8 milions de reals, 4 milions de dòlars.
Ailanto registra l'avió a l'Anac (Agència de l'Aviació Civil) l'agost de 2009. I en el moment del registre Ailanto diu que l'ha adquirit per 17,8 milions de reals (9,8 milions de dòlars), molt per sobre del preu que Rosell havia dit que havia pagat.
El novembre de 2009 Ailanto ven l'avió a una empresa que es diu Beydoun International per 4 milions de dòlars, aleshores equivalents a 7,2 milions de reals.
El gener del 2010 Rui el president de TAM, Thomaz de Aquino, es fa soci de Beydoun International. Aquest home és el que el març del 2007 havia fet la proposta de venda de l'avió particular a Teixeira.
El Barça: 'res a dir'
VilaWeb s'ha posat en contacte amb el Barça per poder tenir les explicacions de Rosell. Fonts del club han dit que no hi havia res a dir.
Aquesta és la segona investigació sobre corrupció en la qual es veu involucrat Sandro Rosell per la seva relació amb Teixeira. A final de setembre The Economist va implicar Rosell en un altre cas de corrupciócentrat en Teixeira i investigat per la fiscalia brasilera.
Les VI Jornades de Lletres Ebrenques que organitza la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta ja tenen el seu programa definitiu (descarregar-lo AQUÍ).
A destacar en aquesta plana web de gènere negre la taula que sobre aquest tema se celebrarà dissabte 22 d'octubre a les 17:30h. Negre i d'aquí: gènere negre i territori, amb la participació dels escriptors Fede Cortés, Andrea Robles, Ramon Usall i Agustí Vehí, i moderada per Jordi Pijoan-López.
Per acabar-ho d'amanir, els de la biblioteca han assassinat un editor i ho han filmat el vídeo dessota:
La resolució del crim el mateix
dia de la taula, en viu i en directe!!!
(PS: A la prestatgeria un llibre que coneixem abastament en aquest blog: Un riu de crims, com no podia ser d'una altra manera)
“Quan va despertar, el dinosaure encara estava allí, apuntant-lo i amb les pistoles carregades”
Aquesta és la meva aportació al 214è joc literari que ens proposa Jesús Maria Tibau al seu blog.
El microconte no és inèdit. Es tracta del final del pròleg que vaig escriure per al recull de gènere negre Un riu de crims. Sent aquesta la circumstància, l'homenatge havia de ser de gènere negre.
Quatar no només finança el Barça, sinó que també treu beneficis de les nuclears catalanes -amb més escapaments que les cafeteres italianes-. Sandro Rosell i tota la seva junta directiva què n'opina?
Podríem canviar l'inici de l'himne: "Tooooot el camp, xum, xum, xum, éééés nuclear. Som la gent radioactiva..." i així la tònica.
Us deixo amb la notícia:
Qatar Foundation té accions de Vandellòs i Ascó
SI considera "un escàndol que treguin rèdits de la nuclearització de Catalunya"
El president d'Els Verds-Alternativa Verda, Santi Vilanova, ha denunciat la participació de l'emirat de Qatar, mitjançant Qatar Holding LLC (empresa vinculada a la Qatar Foundation), en un 6,16% de les accions de l'elèctrica Iberdola, i que té el 28% de les accions de Vandellòs II i el 12% d'Ascó II.
Vilanova considera "un escàndol que l'emirat de Qatar tregui rèdits de la nuclearització de Catalunya i de l'allargament de la vida útil dels seus reactors en perjudici de la seguretat dels catalans".
També ha volgut recordar que "Qatar Holding LLC, a través del Qatar Science & Technology Park, és responsable de diverses catàstrofes ecològiques al Tercer Món especialment a Nigèria, Angola, Uganda i Tanzània" i ha aprofitat per animar als socis compromissaris del FC Barcelona "a no acceptar la publicitat de Qatar Foundation a la propera Assemblea de Compromissaris".
El diputat Toni Strubell ha insistit en relació a l'accident succeït dilluns al complex nuclear de Marcola (Occitània) que el govern de Catalunya "es renta lesmans de la possibilitat d'exigir un control sobre les nostres centrals en un moment en el qual la Unió Europea està realitzant uns stress test a totes les seves plantes atòmiques i que encara no s'ha realitzat als 3 reactors catalans, el govern espanyol i català ja han donat llum verda a la continuïtat d'aquestes instal·lacions sense disposar dels informes.
Quan els dos autors de Sang Culé vam imaginar un president del Barça com a protagonista, no vam dubtar ni un sol moment que el partit polític amb què l'havíem de vincular havia de ser un de molt semblant a Convergència i Unió (CiU). I el Sr. Laporta, amb la seva actitud ens brinda un favor més als autors de la novel·la, fent-nos passar de la categoria d'escriptors a la de profetes.
El temps sempre posa tothom al seu lloc. I Joan Laporta per molt ominipotent que es cregui no podia ser saltar-se aquesta llei de la natura. Si fins ara havia fet malabarismes amb el seu futur polític, mirant d'aparentar que era "independentista" (i, com a tal, el que ho era més que ningú altre), avui se li ha caigut definitivament la màscara. Se li veu el llautó.
Els seus malabarismes mentals són sublims. Així, en unes mateixes declaracions pot afirmar que sense CiU no hi ha independència (quan aquest partit mai s'ha declarat independentista i té personatges com Duran i Lleida que s'obsessionen en recordar-ho) i tot seguir declarar que és vergonyós que CiU pacti amb el PP (que és el que sempre ha fet).
Tot plegat, acomplerta la feina de rebentar l'independentisme català que li van encomanar, Joan Laporta ha de fer la transició definitiva cap al cau natural, que és CiU. Qui s'hagi cregut que era el nou messies de l'independentisme que ens duria a l'estat propi, que s'ho faci mirar definitivament.
Laporta: «Sense Convergència no hi ha independència»
Descarta una coalició electoral per Madrid si la federació no s'integra. Titlla "d'intolerable que pacti amb el PP"
"La independència està en mans de CiU, o dels seus votants, per experiència puc dir que coalicions electorals sense la federació nacionalista esdevenen opcions minoritàries". Amb aquesta frase, el diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, ha refredat les seves opcions d'incorporar-se a una possible candidatura unitària independentista per a les properes eleccions espanyoles formada pels partits independentistes.
Des dels faristols del Parlament, el diputat no adscrit ha insistit que sense CiU no hi ha res a fer a Madrid. De fet, ha anat més enllà i ha sentenciat que "la independència del país està en mans de Convergència i Unió".
En aquest sentit, ha instat al president de la Generalitat, Artur Mas, a concloure "la transició nacional catalana treballant per un estat propi". Ara bé, Laporta ha retret a CiU que hagi pactat amb el PP. "És intolerable,decebedor,incoherent i impropi", ha reblat Laporta.
L'amic Lluís Bagó Güell m'ha fet sabedor d'aquest repàs històric de la trajectòria de José Plaza com a president del col·legi d'àrbitres espanyols:
JOSE PLAZA PRESIDENTE DEL COLEGIO NACIONAL DE ARBITROS
13 TEMPORADAS DESIGNANDO LOS ARBITROS A DEDO Años 1967/68/6975/76/77/78/79/85/86/87/88/89 Penaltys FCB 59 a favor y 58 en contra - RM 69 a favor y 34 en contra (34 más a favor del RM) Amonestaciones 441 para el FCB y 363 para el RM (79 más para el FCB) Expulsiones 40 del FCB y 25 del RM (15 más del FCB) Campeonatos 11 para el RM , 2 para el ATM y 0 para el FCB
10 TEMPORADAS SIN DESIGNAR A DEDO Años 1970/71/72/73/74/80/81/82/83/84 Penaltys FCB 35 a favor y 29 en contra - RM 48 a favor y 25 en contra (15 más a favor del RM) Amonestaciones 267 para el FCB y 249 para el RM (18 más para el FCB) Expulsiones 16 del FCB y 25 del RM (9 más del RM) Campeonatos 2 para el RM, 2 para el FCB, 2 para RSO, 2 para ATB, 1 para VAL y 1 para ATM
José Plaza llegó a la presidencia del CNA en la temporada 1967/68 y estuvo hasta la de 1970/71. Dimitió porque no estuvo de acuerdo en que se sancionara a Guruceta por el escandaloso arbitraje de aquel famoso FCB-RM de la Copa.
Al cabo de cinco años o sea en el 1975 y viendo que que los campeonatos los ganaban diferentes equipos (VAL, ATM y FCB) Plaza volvió a presidir la CNA y designar los árbitros a dedo. Los siguientes cinco años 1975/80 4 ligas son para el RM y una para el AtM.
En esta epoca es cuando se producen las malévolas declaraciones de Plaza, "mientras yo sea presidente el Barcelona no ganará la liga" corroboradas por el árbitro Antonio Camacho y que nunca fueron desmentidas.
A partir de la temporada 1980/81 hasta la 1984/5 la designación de árbitros de hacía por votación de tres exarbitros y las ligas de estos cinco años las ganaron RSO, ATB y FCB.
Ante tal infamio en el verano del 1985 Plaza vuelve a designar a los árbitros a su gusto y antojo y las cinco ligas fueron para el RM.
En en el 1990 se vió obligado a dimitir.
CREO QUE NO HACE FALTA NINGUN TIPO DE COMENTARIO, QUIZAS SOLO UNO - VERGONZOSO
Joan Laporta deu estar trist aquests dies, ja que la seva pressa de possessió com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona s'ha hagut d'ajornar arran de queixes del PP arran del recompte de vots. Els seus assessors deuen estar acollonits, perquè ja se sap que, quan en Jan es posa nerviós, embolica que fa fort. Des de Sang Culé - la novel·la negra del Barça, per contra, no ens posem neguitosos, doncs sabem que tard o d'hora no ens defraudarà.
Ell ja havia fet experiments polítics amb la seva amiga Pilar Rahola, per allà quan va ser l'enésima escissió independentista que va conduir a la formació del PI. Els 20.000 vots extrets aleshores van conduir a l'enésima dissolució d'una alternativa independentista i al fet que en Jan redirigís la seva mirada a l'horitzó futbolístic elefantiàsic i elefàntic del futbol. La bèstia blava estava a punt de clavar definitivament els seus ullals al Barça nuñista, en plena decadència.
I arribaren els seus grans temps de glòria. Entrada per la porta gran en el món dels flashos i dels aduladors satel·litant al teu voltant, de les festes on ets el generós amfitrió (pagant el Barça), brindis amb xampany francès (a la merda el patriotisme amb el cava català!) i passar a ser el sex-symbol de certes senyores. Tothom li diu que és guapo i això no pot ser bo per a la seva salut mental. Fins i tot les crítiques i befes el fan gran, seguint aquell sil·logisme que diu que el bo és que parlin d'un, fins i tot quan és bé... L'espanyolisme cavernari de la Meseta el posa en el seu punt de mira; no podien fer-li major favor per crear el seu mite de líder independentista.
I totes li ponen, sense que se li tinguin en compte les contradiccions. Igual que s'asseu amb Mas i amb en Montilla, s'asseu al costat del Rei d'Espanya (mirant de no ser gasiu en la despesa de companyonia i complicitat) i més tard els d'Esquerra Republicana de Catalunya li donen el Premi Lluís Companys.
Però tot això és xavalla si ho compares a la sort que va tenir de ser el president blaugrana l'any que ho va guanyar tot. Molt va córrer en Jan a autoadjudicar-se tots els mèrits del Barça de les Sis Copes, com si fos ell sol qui jugués al camp. Hom podrà al·legar que va ser ell qui va construir l'equip, però ho al·legarà perquè oblidarà que prèviament a fitxar al Pep, que restava oblidat pel club al Barça B, es va voler fitxar a... Mourinho!. I també s'oblidarà que l'any anterior a guanyar-ho tot es va recórrer tant als jugadors del planter perquè no hi havia peles per fitxatges. De fet, el rescat de Pep (per qui ningú donava un duro) va ser en la línia d'estalviar diners. Fem memòria ja?
Amb tot aquest currículum de persona de paraula i confiable, en Jan passava a ser la princesa promesa de l'independentisme. No hi ha res com que t'ataquin els espanyols perquè t'enarborin com a bon català, sumat a fer que els Barça arribi a les cotes més altes d'èxit. I decisions com declarar el seu "Sí" a l'Estatut, contra l'opinió en massa de tot l'independentisme, són oblidades immediatament també per tota la massa independentista.
Els més cautes van ser els d'Esquerra Republicana de Catalunya, no per ser més llestos (Déu ens guard!), sinó que per ja haver rebut les carabasses d'en Jan, després de sondejar si volia o no concórrer amb ells. Malgrat donar-li medalletes Lluís Companys i ell rebre-les molt de gust, en Jan no va tenir cap mania en arremetre contra ERC i qualificar-la poc menys que de botiflera.
El cas és que Alfons López Tena i Uriel Bertran -segurs del fitxatge que han fet- no s'enroquen en un debat de confecció de candidatures i li entreguen l'encapçalament de la llista per Barcelona. La formació reeixeix i engega una campanya en la qual sembla que s'ho menjarà tot (com el Barça de les sis copes) i que substituirà ERC com a referent independentista. Finalment no és així, però en Jan va obtenir el que volia: l'acta de diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, va adonar-se que allò li sabia a poc i un cop dins de la casa calia treure'n profit del càrrec. L'amistat amb Alfons López Tena i Uriel Bertran es trenca ràpid perquè bloquejaven les seves ànsies d'ocupar un càrrec de regidor a l'Ajuntament de Barcelona, negant-li la possibilitat de pactar amb ERC i Jordi Portabella.
Jordi Portabella creu que, amb el pacte amb en Jan, arrasarà a Barcelona. Una enquesta li diu que d'anar junts repetiran els resultats anteriors (quatre regidors) i el vaixell se salvarà. Paga la pena donar-li a en Jan el número dos de la llista... i dos en van sortir. Portabella no és queda sol, però sí mal acompanyat; a en Jan li la porta fluixa, perquè ja té el que vol. Devia riure molt quan Jordi Portabella li va suggerir que renunciés a la regidoria en favor d'ERC.
En el trànsit per la seva Highway to Hell particular, ara en Jan només li queda un càrrec per ostentar i ja se'l planteja: el Congreso de los Diputados de Madrid! . En Jan no té límits! I curiosament, en el seu camí no ha deixat de trobar "tontos útils" que li han fet bon servei. I tot apunta que la aixeta encara li rajarà molt de temps...
La 8ena Fira del Llibre Ebrenc va forta un any més. Se celebra el 3, 4 i 5 de juny, junt amb el festival paral·lel Litteratum, en la seva 4a edició. Si voleu més informació, cliqueu AQUÍ.
Un riu de crims també hi serà present. Serà diumenge 5 de juny, a la taula de presentacions de novetats d'enguany, a les 17:45.
Un àrbitre diu que el Porto de Mourinho el va subornar
Jacinto Paixao assegura que va rebre regals, diners i un viatge de luxe
L'exàrbitre portuguès, Jacinto Paixao ha penjat a YouTube una confessió en la qual reconeix que va ser subornat pel Porto diverses temporades, quan José Mourinho era el tècnic de l'equip portuguès.
L'ex col.legiat assegura que amb aquest enregistrament vol salvaguardar els seus interessos i els de la seva família després de les suposades amenaces rebudes.
En el vídeo Paixao explica que la seva intervenció va jugar un paper decisiu en tres partits de la lliga portuguesa: el Benfica-Moreirense (1-1, el 29 de febrer de 2004), el Porto-Estela Amadora (2-0, el 24 de gener de 2004), i el Porto-Acadèmica (4-1, 4 de desembre de 2002).
L'àrbitre assegura haver rebut regals, tant per a ell com per als seus assistents, i parla d'un luxós viatge al Marroc pagat pel Porto.
El nou llibre de Gemma Pasqual va de futbol... i de moltes més coses. Perquè el futbol és molt més que esport i "el Barça és més que un club". Val a dir que aquesta darrera frase ha superat el significat primer de quan es va gestar i avui en dia la seva interpretació és múltiple.
A Dakar, els xiquets corren descalços darrere d’una pilota cridant «Barça ou barzakh!», una expressió que apliquen als emigrants clandestins que ixen de les costes i que significa ‘Barcelona o mort!’. Amadou i Mabale han decidit fer seu aquest crit i embarcar-se, juntament amb Umm i Noolamala, en una pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos ni els perills que els hi esperen, tots quatre comparteixen el mateix somni: una vida millor. Mabale vol ser jugador del Barça, Noolamala vol muntar un saló de bellesa a Benidorm, Umm vol ser mestra i Amadou estima tant Noolamala que la seguiria fins a la fi del món.
A Sang Culé també vam parlar de l'expansió del futbol (i amb ell del Barça) arreu, amb especial incidència als països del Tercer Món; un fet que llença llums i ombres sobre aquest negoci, de les quals cal que en parlem, perquè cal ser honestos per molt que ens agradi aquest esport.
Dissabte 30 d'abril Un riu de crims va estar a la Fira del Vi de Falset, on també es va presentar arran de la col·laboració de la Cooperativa Falset-Marçà en el projecte del llibre i, també, en la Trobada de Gènere Negre al Matarranya.
Us deixem amb la notícia publicada a El Punt de les comarques del sud del Principat, amb fotos d'Ignasi Revés.
‘Un riu de crims'
02/05/11 02:00 - Pilar Canalda
La compilació de relats de gènere negreUn riu de crimsva tenir una presentació singular i divertida aquest dissabte al Celler Cooperatiu de Falset Marçà, conegut popularment com La Catedral del Vi. Un centenar de persones van acudir-hi, entre els quals hi havia part dels 24 autors participants en les 400 pàgines de la publicació, procedents del sud del Principat, del Matarranya i del Maestrat. En l'acte, el públic va poder degustar el vi Ètim Grenache, de garnatxa negra, que té un etiquetatge vinculat amb l'obra per a la venda exclusiva amb el lot del llibre. D'altra banda, a la tarda es van portar a terme les lectures negres amb tast, on els autors en van llegir diversos fragments maridats amb aquesta varietat de la DO Montsant.
En arribar a la cooperativa, construïda per Cèsar Martinell, els organitzadors van repartir un gotet davant unes imponents tines de fusta. “Ei, al millor preu, gratis!”, van apuntar a l'inici dos dels còmics que van fer la introducció a la doble presentació, guiant els presents per les instal·lacions. En arribar a la sala de bótes hi havia preparada una taula amb ampolles exclusives exposades per fer-hi la degustació i, enfront, els responsables de l'Editorial March, el director de la cooperativa i els escriptors. “No volíem que el títol fos massa unívoc, que pot ser avorrit. D'una banda, vam voler fer referència al riu que ens ubica, el qual també representa els 24 relats que van fluint al llarg de les pàgines”, explicava l'escriptor Jordi Pijoan, compilador de les narracions. “Es va deixar força llibertat als autors, però respectant el gènere criminal. De vegades apareix el punt de vista de l'assassí, d'altres són narracions on després del crim i l'intriga es resol el cas o bé fins i tot hi ha finals oberts”.
Pijoan va subratllar el caràcter original del conjunt, que té experiments literaris com els microrelats de Jesús Maria Tibau, amb una llargada de poc més de dues línies cadascun, però que contenen l'essència del gènere. La majoria de narracions estan ubicades a les Terres de l'Ebre, si bé en el cas de l'escriptor Fede Cortes, que és un dels principals impulsors de la iniciativa, va assenyalar que el seu està inspirat en Falset: “Mentre l'escrivia, a més, estava bevent vi de la mateixa població”. Amb tot, la idea va sorgir de la vinculació a la llibreria d'Octavi Serret de Cortes i Pijoan, els quals van madurar el projecte fins a convocar més autors del territori i, ja de cara a la primavera del 2012, s'està preparant un nou llibre de 7 autors de la zona, on es mescli la novel·la històrica i el gènere criminal.
Sang Culé, la novel·la negra del Barça, no s'hagués pogut escriure si el futbol no fos molt més que un esport. Agradi o no.És potser per això que si hi ha alguna cosa que rebenta més que la gent s'emprengui el futbol a vida o mort, és que hi hagi gent "ben pensant" que no sàpiguen entendre que el futbol es transcendeix a si mateix. La realitat és la que és.
Just ahir un dels autors de Sang Culé va haver d'assumir "esportivament" un comentari imbècil d'aquest tipus, comentari vingut d'un "intel·lectualet" d'aquests que els agrada ventar-se del fet que detesten el futbol o, bé més moderadament, que controlen a la perfecció les emocions que els genera. Em guardo el contingut del comentari. El cas és que l'autor es va emprenyar no només per l'esnobisme presumptuós que hi carregava, sinó que sobretot l'ofensa era a la intel·ligència mitjana d'un català. Perquè si en algun club sabem que el futbol (reitero: "potser" tristament) acaba sent més que un esport, és en el club que és més que un club.
El comentari de l'intel·lectualet era especialment dolorós, insensible i fora de lloc just la setmana després que un aficionat madridista n'assassinés a un de blaugrana. Va ser a Benidorm, posteriorment al partit de la Final de la Copa del Rei. A l'intel·lectualet només se li podia perdonar per ignorància, ja que s'ha fet tots els possibles perquè la notícia no transcendís als mitjans audio-visuals. Per molt que presumeixin aquests intel·lectualets, com tothom, només miren la tele i no llegeixen diaris.
Mentre Pere Artur -així s'apel·lava la víctima- estava a punt de morir a mans d'un criminal (d'un nacionalista espanyol, deixem-nos d'eufemismes) uns autistes periodistes esportius que comentaven el partit de Copa per TV3 repetien una i altra vegada el comportament modèlic de l'afició blanca. A qui diantre volen enganyar? En quin núvol de pets i fums ens volen amagar la realitat?
La violència es desferma contra el Barça, o contra els catalans, que és el mateix per a la xusma blancoespanyola, atiats per Punto Pelota, Intereconomia, Mourinho, Florentino Pérez... i quants més, boçant les seves quotidianes declaracions falaces contra el club blaugrana i el país que ells hi identiquen al darrera. Després de donar el missatge i desenterrar la destral de guerra, seran Pepes, Ramos, Marcelos, Adebayors, Arbeloes de carrer, gentussa de got i ganivet com ells, amb la permisivitat dels àrbitres de carrer -vegis policia i judicatura de l'Estat- qui s'encarregaran de fer les entrades als aficionats blaugranes, enamorats simplement de veure com el seu equip juga el millor futbol.
A continuació, un recull del "modèlic" comportament de l'afició blanca en aquesta darrera Copa del Rei, tancant amb les reflexions brillants de J.M. Solé i Sabaté, historiador que va ser director del Museu d'Història de Catalunya. Afortunadament, no tots els intel·lectuals es maneguen per tòpics antifutbol.
Per a què existeix una Comissió Antiviolència?
La policia intervé en un aldarull en el qual aficionats del Reial Madrid llançaven ampolles de vidre
20 Abr. (EUROPA PRESS)
Agents de la Policia Nacional de València s'han vist obligats a intervenir aquesta tarda en un aldarull en el qual diversos aficionats del Reial Madrid llançaven ampolles de vidre, segons han informat a Europa Press fonts policials.
Aquest incident s'ha produït unes dues hores abans del començament de la celebració del partit de la final de la Copa del Rei que enfrontarà el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona.
Segons han indicat les mateixes fonts, l'aldarull s'ha produït al carrer Amadeu de Savoia, i la policia ha aconseguit controlar la situació sense practicar cap detenció.
Cruz Roja atiende a tres personas tras varias cargas policiales en Mestalla
20-04-2011 / 21:40 h
Valencia, 20 abr (EFE).- La Cruz Roja de Valencia ha atendido en los instantes previos de la final de la Copa del Rey a tres aficionados del Barcelona y el Real Madrid que han resultado heridos leves en las inmediaciones de Mestalla, tres de ellos tras las cargas que ha realizado la Policía Nacional al registrar incidentes.
Según ha confirmado a EFE el portavoz de esta ONG, sólo uno de los atendidos ha necesitado ser trasladado al Hospital Clínico, aunque no se ha informado del motivo.
Los tres heridos como consecuencia de la carga policial presentan hematomas, contusiones y golpes provocados por caídas y porras, según la Cruz Roja, pero ninguno ha requerido atención hospitalaria.
Por lo que respecta al resto de servicios, están relacionados con cortes, torceduras de tobillo e ingesta de alcohol, ha informado la Cruz Roja de Valencia, que ha establecido un dispositivo especial con cien efectivos y siete ambulancias.
Antes del encuentro se han producido diversos incidentes en varias zonas de Valencia protagonizados por algunos aficionados del Real Madrid y Barcelona, que han motivado la intervención de la Policía, han informado fuentes policiales.
Los principales, sin que se hayan producido detenciones antes del inicio del partido, se han producido en la zona aledaña al campo de Mestalla, donde se han registrado enfrentamientos entre los aficionados del Real Madrid, que han lanzado algunas botellas, y la Policía que ha intervenido para dispersarlos.
En otros zonas de la ciudad también se han producido enfrentamientos con aficionados de los dos clubes, sin que se tenga confirmación de heridos de consideración ni detenidos.
También se han vivido momentos de tensión en la zona aledaña al hotel en el que se han alojado los jugadores del Barcelona, justo en el itinerario principal entre la carpa del Real Madrid, situada en antiguo cauce del río Turia, y el estadio de Mestalla.
Allí se han concentrado varios centenares de aficionados madridistas esperando la salida de los futbolistas para coger el autobús que les ha transportado al campo, increpando tanto al equipo como a los seguidores del Barça que pasaban por allí.
El encuentro entre ambas aficiones, que han estado separadas durante toda la jornada en sitios alejados entre sí, ha generado continuos escarceos, ninguno de gravedad.
El mayor altercado se ha vivido cuando dos autobuses que transportaban aficionados del conjunto catalán han cruzado esta "zona blanca", de camino al estadio, momento en el que los seguidores blancos han comenzado a arrojar todo tipo de objetos contra los vehículos. EFE
El joven de Pedreguer sólo gritó ´Visca el Barça´ antes de recibir la puñalada mortal
El agresor le atacó con un cuchillo de 26 cm de hoja sin que mediara provocación - "Me ha reventado" fue lo único que tuvo tiempo de decir la víctima antes de morir
16:29 A. PADILLA/LEVANTE-EMV, PEDREGUER
"Ha sido un asesinato a sangre fría. No tiene otro nombre". El alcalde de Pedreguer, Andrés Ferrer, expresó ayer el sentir de sus vecinos. Pere Artur (conocido en el pueblo como Pertur) Fornés Vergara, de 25 años de edad, no se enzarzó en una pelea y ni siquiera llegó a discutir con el hombre de 39 años de edad que sin más se abalanzó sobre él y le asestó una cuchillada mortal. Esa es la versión que ha mantenido ante la Policía Nacional Andriu Ortolà, el amigo que acompañaba a Pere Artur en una noche de fiesta en Benidorm que acabó en tragedia.
La agresión se produjo en la madrugada del jueves. Los dos jóvenes de Pedreguer habían acudido de marcha a la ciudad de la Marina Baixa. En principio, trascendió que Pere Artur y el hombre de 39 años de edad que le asestó la puñalada discutieron de fútbol y, en concreto, de la final de la Copa del Rey que horas antes habían disputado el Barça y el Real Madrid. Pero Andriu Ortolà ha negado incluso este extremo. Ante la policía ha declarado que su amigo simplemente gritó "Vixca Barça". Nada más.
Así pues, sin que mediara provocación el agresor "de forma sorpresiva y sin previo aviso", según la propia policía, se lanzó sobre el joven pedreguero con un puñal de 26 centímetros de hoja que hasta entonces había llevado escondido. Le apuñaló en el costado izquierdo y le dañó órganos vitales. "Me han reventado" fue lo único que Pere Artur pudo decirle a su amigo antes de fallecer.
La Policía Nacional detuvo al presunto homicida 12 horas después del crimen. Cincuenta policías de la comisaría de Benidorm, entre agentes uniformados de la brigada de seguridad ciudadana e investigadores de paisano de la policía judicial, participaron en el dispositivo de búsqueda. La pista buena la dio Andriu Ortolà, quien persiguió al agresor hasta una finca de la calle Tomás Ortuño de Benidorm, que era donde residía. Los agentes entrevistaron a más de 140 vecinos hasta identificar al agresor y localizarlo en su vivienda. Lo detuvieron tras conseguir la orden judicial de entrada y registro.
Rotos de dolor
"Ha sido un mazazo. Queremos que todo se aclare cuanto antes y que todo el peso de la justicia caiga sobre el asesino", declaró ayer a este diario el alcalde de Pedreguer. Pere Artur Fornés Vergara era un joven muy conocido y su muerte ha causado gran consternación en su pueblo. Un centenar de personas esperaba el jueves en el tanatorio a que llegara el cuerpo. Los familiares y amigos están rotos de dolor. Su padre tuvo ayer que ser ingresado por una subida de tensión.
Dado que ayer, Viernes Santo, no se podía celebrar el funeral, se ofició un responso en la iglesia de la Santa Creu al que acudieron más de 600 vecinos. En el ambiente se respiraba una mezcla de consternación e indignación. Los amigos del fallecido llevaron el ataúd a hombros hasta la iglesia y luego, de la misma forma, lo trasladaron hasta el cementerio. Durante el recorrido se escucharon gritos contra el presunto homicida de "asesino" y "cadena perpetua".
"La condena debería ser dura, ejemplar. No puede ser que el homicida esté fuera de la cárcel dentro de cinco años. No debería volver a ver la luz del sol. Mi tío y mi tía no volverán a ser nunca personas. Los han matado en vida", declaró ayer Esmeralda Vergara, que es prima del joven fallecido y concejala de Fiestas de Pedreguer.
El presunto agresor tiene antecedentes policiales. Posiblemente pasará hoy a disposición judicial en el juzgado de guardia de Benidorm. Según fuentes del caso, este hombre de 39 años declaró ante la policía que, tras apuñalar al joven de Pedreguer, no pensó que la herida que le había provocado pudiera ocasionarle la muerte.
Un chico muy sociable, involucrado en las fiestas y gran aficionado a los "bous al carrer"
Conocido como "Pertur", Pere Artur Fornés Vergara era, según sus amigos y familiares, un joven con gran vitalidad y muy sociable. Sus numerosos amigos acudieron ayer a darle el último adiós. Quisieron portar el féretro. El responso que tuvo lugar en la iglesia de la Santa Creu acabó con aplausos. Los vecinos de Pedreguer lloraron la pérdida más inesperada. "Una enfermedad o un accidente es algo que se puede asimilar. Pero esto es inconcebible. Todos en el pueblo estamos destrozados", comentó a este diario el alcalde. Pere Artur era albañil de profesión. Estaba muy involucrado en las fiestas de Pedreguer. En este municipio hay mucha afición a los "bous al carrer". Este joven no se perdía una entrada. Era un gran aficionado a este popular fiesta.Tanto por parte de padre (Fornés) como de madre (Vergara) las familias de este joven son muy largas y de Pedreguer de siempre. Pere Artur tenía dos hermanas por parte de madre más pequeñas que él.
Algunos aficionados del Madrid arrojan un cubalibre a Duran Lleida y agreden a un familiar
El incidente se produjo cuando el portavoz de CiU y sus acompañantes, entre ellos una hija y sobrinos, se dirigían al estadio para presenciar la final de la Copa del Rey entre el Barça y el Real Madrid
21/04/2011 - 12:19h
Aficionados del Real Madrid increparon ayer en las inmediaciones del estadio de Mestalla, en Valencia, al portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, a quien además arrojaron un cubalibre y agredieron a un familiar que le acompañaba, según han explicado fuentes de Unió.
El incidente se produjo cuando Duran y sus acompañantes, entre ellos una hija y sobrinos, se dirigían al estadio para presenciar la final de la Copa del Rey entre el Barça y el Real Madrid.
Antes del partido, aficionados merengues también atacaron el autobús del Barça desde el hotel de concentración hasta el estadio y rompieron una luna del vehículo.
Més articles ...Uns joves agredits per radicals del Madrid a Nou Barris, el mateix a diversos llocs amb gent amb banderes espanyoles i l'assassinat d'un jove de Pedreguer a Benidorm, no són cap coincidència, són el resultat tràgic de no fer de la violència tolerància zero.
Els dirigents del Madrid volen recuperar l'hegemonia esportiva com sigui: des de la calumnia fins a l'ús des dels mitjans de comunicació més primaris; la potenciació de fanàtics periodistes –alguns a sou– i les paraules displicents, despectives o de doble sentit d'un entrenador que només té per objectiu el resultat. Tot això potencia els valors primaris de la gent més agressiva i simple, per això reapareixen els Ultra Sur, que mai no han estat condemnats per Florentino, i els Boixos Nois, això sí, sempre fora del Camp Nou. El Barça ha expulsat els violents, el Madrid no ho ha fet perquè la seva història a partir del franquisme es basa precisament en la violència institucionalitzada. Pensava que Florentino ho canviaria amb la pluja de milions. En fracassar, s'ha posat en mans de la gent més tèrbola del món del futbol per desconsiderar qui el derrota en joc, prestigi i dimensió universal. El Barça és el seu enemic. I pel seguidor primari guanyar és abatre com sigui l'adversari rival, d'aquí prové la violència dels madridistes radicals.
Què s'ha de fer? Exigir que la federació espanyola intervingui vigilant declaracions de l'entrenador blanc, denunciar el silenci còmplice del Madrid no expulsant dels seus verals els Ultra Sur i posar esparadrap als bocamolls indignes. El Barça ha de continuar actuant amb seny, educació i sent campions també en la derrota si es produeix. I per sobre de tot jugar a futbol, demostrar que la lliga i la Champions s'han de guanyar amb arts nobles, el futbol més brillant i no per argúcies i joc violent que embruta d'allò més un espectacle que és festa i alegria convertint-lo en un festí de taurons famolencs.
Qui no voldria un jet particular per viatjar arreu sense fer cues als aeroports? Diuen que en Sandrusco se n'ha comprat un al Brasil, un Cessna concretament, com el personatge Xavier Soley de Sang Culé -la novel·la negra del Barça-, personatge amb el qual també s'assimila per l'amor que tots dos guarden per Qatar.
El periple de l'avió que esquitxa Rosell en un nou cas de corrupció al Brasil
Joan Laporta deu estar trist aquests dies, ja que la seva pressa de possessió com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona s'ha hagut d'ajornar arran de queixes del PP arran del recompte de vots. Els seus assessors deuen estar acollonits, perquè ja se sap que, quan en Jan es posa nerviós, embolica que fa fort. Des de Sang Culé - la novel·la negra del Barça, per contra, no ens posem neguitosos, doncs sabem que tard o d'hora no ens defraudarà.
En la seva carrera a altes cotes polítiques, de moment ja ha fet bona lletra amb els qui tallen el bacallà de veres. De moment, ha donat suport als pressupostos de CiU i ja ha anunciat que independentment del que digui el seu soci Portabella, ell votarà a favor de la investidura de Trias com alcalde de Barcelona. Alguns es posen les mans al cap i diuen que com pot ser. La memòria dels peixos que sol gastar el lector de diaris no permet que es recordi gaire que al 2006 ja va flirtejar amb Artur Mas a quatre dies de les eleccions. Hores després, Coseret Montilla li exigia que amb ell també esmorzés. Devien ser situacions com aquesta la que exacerbaren l'ego polític d'en Jan, que se sentia desitjat per les més baixes passions dels polítics locals.
Pot representar el barcelonisme més recalcitrant i després ser amic íntim de Ramon Calderon i solidaritzar-se amb aquest quan li vénen magres. Així mateix, en Jan pot col·laborar amb la celebració del centenari de la Real Federación Española de Futbol i més tard dir que no li agrada que la selecció española guanyi, cosa que no implicarà que més tard es faci el ronser en cedir jugadors del Barça a la selecció catalana i més tard es lamenti que no tinguem selecció nacional pròpia .
Però tot això és xavalla si ho compares a la sort que va tenir de ser el president blaugrana l'any que ho va guanyar tot. Molt va córrer en Jan a autoadjudicar-se tots els mèrits del Barça de les Sis Copes, com si fos ell sol qui jugués al camp. Hom podrà al·legar que va ser ell qui va construir l'equip, però ho al·legarà perquè oblidarà que prèviament a fitxar al Pep, que restava oblidat pel club al Barça B, es va voler fitxar a... Mourinho!. I també s'oblidarà que l'any anterior a guanyar-ho tot es va recórrer tant als jugadors del planter perquè no hi havia peles per fitxatges. De fet, el rescat de Pep (per qui ningú donava un duro) va ser en la línia d'estalviar diners. Fem memòria ja?
La 8ena Fira del Llibre Ebrenc va forta un any més. Se celebra el 3, 4 i 5 de juny, junt amb el festival paral·lel Litteratum, en la seva 4a edició. Si voleu més informació, cliqueu AQUÍ.
Pijoan va subratllar el caràcter original del conjunt, que té experiments literaris com els microrelats de Jesús Maria Tibau, amb una llargada de poc més de dues línies cadascun, però que contenen l'essència del gènere. La majoria de narracions estan ubicades a les Terres de l'Ebre, si bé en el cas de l'escriptor Fede Cortes, que és un dels principals impulsors de la iniciativa, va assenyalar que el seu està inspirat en Falset: “Mentre l'escrivia, a més, estava bevent vi de la mateixa població”. Amb tot, la idea va sorgir de la vinculació a la llibreria d'Octavi Serret de Cortes i Pijoan, els quals van madurar el projecte fins a convocar més autors del territori i, ja de cara a la primavera del 2012, s'està preparant un nou llibre de 7 autors de la zona, on es mescli la novel·la històrica i el gènere criminal.
