El dissabte 12 de febrer, durant la celebració de la 2ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya, vam fer una lectura de haikús de gènere negre. Aquesta proposta, que en principi a algú li pot semblar un oxímoron conceptual, no era una simple conyeta marinera (que una mica també... potser, o no), sinó que un experiment per comprovar si és possible la condensació de contingut líric i d'elements distintius del gènere negre dintre d'una composició amb moltes limitacions com és el haikú. El resultat, dessota, va ser prou interessant. Jutgeu per vosaltres mateixos.Obrí la porta
i, sense avís previ,
corregué la sang.
Riuada de gots
al taulell d'oblidar-te,
ventijol rogenc.
Ample i cabalós,
portes vida i portes mort.
Ets verd, blau i negre.
Caic per l'escala
i tinc moltes sospites.
No tinc majordom.
Degolla, amic.
Vora els ametllers florits,
un riu de crims.
Tardor de colors.
Bona estació per morir.
No tinc pistola.
La rossa platí
ensenya l'esquena.
Fuma mentolat.
La rossa platí
mou la cabellera.
Té llavis de sang.
La rossa platí
–pobreta, que tonta!–
és l'assassina.
De sang tenyeixo
els límits del que és lícit.
Freda venjança.
El mal empaito.
Perfil fred, guix al terra.
Dolor no oblido.
Un cap esberlat.
Què miren les conques mortes?
La sang que s’escola.
La mort que corre
surant a la piscina
compon l'enigma.
Agafo l'arma.
Disparo sense presses.
La nit és llarga.
Ell encanona.
Cada bala es dispara.
Passa la dalla.
Sorprès, escup sang
amb els clissos enclavats
als traus del pit.
Discret era amb les
butxaques carregades
de perill blanc.
La poètica
de freda sang vessada:
vermell de mort.
Flashos i estels,
tristos protagonistes:
pólvora i sang.
Martell i jutge
sentencien massa tou.
Pesa el diner.
Els autors d'"Un riu de crims" que han participat en aquesta experiència són Rosa Sarró, Andreu Palatsí, Alfred Sala, Joan Roca, Jordi Peñarroja, Fede Cortés, Jesús Tibau, Mª Lluïsa Gascon i Prades, Vicent Sanz, Montserrat Medalla i Jordi Pijoan-López.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada