Football Dreams: somnis acomplerts, somnis estroncats i malsons perpetuats

Hom té la visió del que representen les escoles de futbol a partir de veure individus com l'Eto, sorgit de la misèria del seu país gràcies al futbol i que, segons ell conscienciat amb el problema, n'apadrina una al seu país natal. I tots ens alegrem, i jo el primer de contemplar aquestes històries d'èxit personal. Vist així, tot és molt American Dream i imaginem les bondats del futbol a partir de nens que se superen a si mateixos amb l'esforç diari de córrer al darrera d'una pilota i competint entre ells per a veure quin d'ells la xuta millor. En la mateixa frase que acabem de llegir, rau la maldat de l'assumpte; què passa amb el que toca menys la pilota?

A Sang Culé vam voler parlar d'aquest tema de les escoles de futbol, un entramat internacional d'aulladors, representants, mànagers, empresaris -molts d'ells corruptes-, polítics i governants -pràcticament tots corruptes- i clubs de futbol del Primer Món que llencen les seves xarxes al Tercer Món, prometent el paradís més benestant i luxós, el del luxe del futbol, a legions de miserables. Certament, molts són els jugadors que en les lligues europees i d'arreu del món procedeixen del Tercer Món més afamat, molts més que fa vint anys, també gràcies a que fins i tot les terceres divisions n'absorveixen, a preus molt més humils, però que representen fortunes per als contractats. Que bonic! Oi!? Però quants se'n queden pel camí? I encara molt pitjor que això, ¿quantes energies perden aquests països en unes iniciatives que beneficiaran a un percentatge tan estret de gent? Quants de somnis frustrats hi ha al darrera de nens que tocaven bé la pilota?

Algú pot dir a què ve parlar ara d'aquest rotllo. Doncs simplement perquè al darrera d'aquest negoci del Qatar Foundation per a la publicitat de la samarreta del Barça.
futbol està la raó de per què s'ha signat el famós acord amb la

Tot comença per BSM (Bonus Sport Marketing, la mateixa del cas Ailanto Marketing i Brasil), l'empresa del Sandro Rosell a partir de la qual es crea el projecte Football Dreams, projecte que és una iniciativa empresarial pura i dura per trobar figures nates del futbol en 16 països de 3 continents, la majoria d'ells africans: SENEGAL, GAMBIA, KENYA, UGANDA, TANZANIA, RUANDA, COSTA DE MARFIL, VIETNAM, TAILANDIA, NIGERIA, GHANA, CAMERÚN, MALI, COSTA RICA , GUATEMALA, PARAGUAY. El volum de nens que implicaran en els tests serà de 750.000, valorats per un legió internacional d'aulladors.

Els pocs afortunats en aquest procés de selecció abandonaran les seves famílies i països per a integrar-se a la Aspire Academy For Sports Excellence de Qatar, una mena de Centre d'Alt Rendiment Esportiu, però amb les mesures de luxe asiàtic que tot acostuma a ser al país amb el PIB més elevat del Món. Ni tan sols el benefici que podrien reportar com a deportistes d'èlite reportarà al seu país d'origen.

A Qatar, part d'aquests nens, no tots ni molt menys, passarà a nodrir els equips de futbolistes d'aquest país i la resta del països del Golf Pèrsic, amb lligues de tercera regional i un planter nacional ben pansit encara. Aquests jugadors africans d'èlite seran nacionalitzats per mètodes tan fora de la llei com ho són ací mateix, cara a fer possible que juguin a les seleccions nacionals pèrsiques. I aquesta manera d'operar és imprescindible per posar-se al dia a les envistes del 2022.

I no vull ni imaginar el benefici econòmic que BSM, l'empresa de Sandro Rosell, treu de tot això. Els àrabs tothom sap que són generosos, i si són rics i tenen presses de segur que molt més. Tampoc vull pensar en quants de nens hauran perseguit un somni de fum per acabar finalment trobant-se amb el malson de cada dia al seu país.

Irònic serà que continuem lluint el nom d'Unicef a la samarreta!!