I la guerra continua...

Tothom hagués afirmat que a partir de juny les tensions entre Sandro Rosell i Joan Laporta anirien a menys. El primer s'enduia el gat a l'aigua i el segon se n'anava per la porta gran del club, amb un currículum immillorable per a entrar en el joc polític català, que era el seu nou objectiu. Tanmateix, la rancúnia acumulada en els anys de conflicte hauria de donar els seus fruits. Alejandrito atacava, ara ja des de la seva poltrona de President Blaugrana contra el mandat anterior, llençant un mísil a la línia de flotació de la gestió que van dur a terme: el balanç econòmic. Ja us sonarà la notícia...

Com no podia ser d'altra manera, Joan Laporta va contraatacar en la figura del seu fidel cavaller Xavier Sala Martín. Parlem d'un article que està penjat a la plana web de autobombo que s'ha fet en Jan i que reproduïm tot seguit sota els nostres comentaris. L'article és llarg i, com del porc, se'n pot aprofitar tot. Valga dir que dóna una versió prou versemblant de com fa fer comptes el nou tresorer del club blaugrana per convertir un tancament de mandat laportista amb sucosos beneficis en un desastre de gestió absolut amb pèrdues tremendes (les quals han justificat la demanda de crèdits a entitats bancàries per part de Sandro Rosell que són més que sospitoses... el temps parlarà).

Però aquí no acaba la història. l'Alejandrito ha contraatacat, recorrent als mitjans de comunicació espanyols i madridistes (per a més inri i tal com va fer en la seva campanya electoral) per a defensar-se de la defensa de Xavier Sala Martín. Ho feu en unes declaracions a diari Marca que també reproduïm i que va més enllà en les seves declaracions, acusant directament de corrupció a Joan Laporta. Llegiu-ho, no té desperdici...

Des de "Sang Culé - La novel·la negra del Barça" no podem fer més que agraïments a aquests dos pardals, que fan que la temàtica del nostre llibre continui estant d'actualitat. Tot apunta que la festa continua i que el resentit serà la imatge del club blaugrana. Així va el país!!!


Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

Xavier Sala Martín

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu. I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes... però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010... i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça... sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca... cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

Reproduït de http://www.laporta2010.cat/en-primera-persona/enhorabona-xavier-per-l2019article-resposta-a-javier-faus-i-sandro-rosell (enllaç anul·lat)


ACUSAN AL EX PRESIDENTE DEL BARCELONA DE ESPAÑA DE CORRUPCIÓN

Viernes 3 de septiembre 2010

Joan Laporta, denunciado por el nuevo mandatario catalán Sandro Rosell de llevar al club a números rojos, recibió graves acusaciones en el diario deportivo español Marca por el despilfarró de dinero y las anomalías durante su mandato.

En el momento que Sandro Rosell asumió en los despachos del club como nuevo presidente del Barcelona, se encontró con la sorpresa de que no había dinero en caja. Luego de la millonaria operación realizada por la anterior conducción en 40 millones de euros por los servicios del goleador David Villa, el nuevo mandamás anunció que el azulgrana estaba en números rojos y comenzó a investigar las causas.

El diario deportivo español Marca asegura que el único responsable tenía nombre y apellido para Rosell: Joan Laporta, el presidente saliente, quien esta acusado de producir numerosos desmanes económicos durante los exitosos años de gloria deportiva del club catalán. De inmediato, el nuevo directivo ordenó que se hiciera una revisión profunda para saber exactamente en qué se gastó el dinero.

Tan mal estaban las cosas, que la nueva dirigencia tuvo que vender de inmediato al ucraniano Dmitro Chigrinski, quien fue comprado meses atrás por 25 millones de euros y vendido de urgencia por tan solo 15 millones de euros para poder hacer frente a las deudas del mes de junio.

El Barcelona de Laporta fue una máquina de despilfarrar dinero en un contexto de crisis a nivel mundial. El ejemplo más evidente fue la contratación de Zlatan Ibrahimovic al Inter de Milán en 57 millones de euros, una cantidad de dinero irreal para los números que permitía el mercado. Un año más tarde vendido al Milan por la mitad del valor de compra.

En los balances también figura un capítulo dedicado a los gastos en discotecas. El Barcelona tenía cuentas abiertas con algunas de ellas en las que el presidente iba cargando sus consumiciones. Justamente en una de ellas fue fotografiado bailando eufóricamente y totalmente empapado junto a una botella de champagne francés en su mano.

Otro gasto que alteró el normal comportamiento de los directivos, fue el valor derogado a las entradas que el club pagó para la final de la Champions League en Roma, en una suma superior al millón de euros.

"Laporta siempre ha sido un presidente generoso", escribió en su informe el diario Marca, al destacar que en uno de los capítulos contables que hay bajo el nombre de joyas y relojes, se gastó un total de 420.000 euros, suponiendo irónicamente que muchos de esos presentes fueron entregados los futbolistas campeones de Europa con el equipo.

El palco del Camp Nou también era un lugar de reunión ideal para recibir a las celebridades del fútbol y para el provecho de muchos allegados al club. En el último partido de la temporada bajo la conducción de Laporta, el costo del servicio de catering ascendió a los 42.000 euros para satisfacer las necesidades culinarias de los presentes.

Reproduït de http://www.emisoraatlantico.com.co/noticias/articulo.php?id=6463 (enllaç anul·lat)