dijous, 29 d’abril del 2010

Convidats al club de lectura de la biblioteca de la Palma de Cervelló

Dilluns 26 d'abril, a 2/4 de 10 de la nit, Sang Culé va atendre la invitació que li va fer el club de lectura de la biblioteca de la Palma de Cervelló. Una manera molt amable i propera d'atansar-se als lectors de la novel·la, molt més agradosa que la presentació pura i dura. Perquè mentre a la presentació comuna del llibre l'autor clava la pallissa, de forma magistral, a uns espectadors que estan enfront i a certa distància (i que normalment no han llegit l'obra i no saben de què els parlen), en la trobada en un club de lectura l'autor està assegut en la mateixa taula que els lectors, els quals normalment s'han llegit l'obra i poden opinar amb coneixement de causa i fer preguntes o apreciacions a l'autor.

Concretament, des de Sang Culé agraïm a les palmarenques i palmarenc (la representació masculina estava reduïda a un lector i l'autor present; serà que elles llegeixen més) del club el seu interès per l'obra, així com els comentaris i preguntes curioses. Es notava que l'Esther Ximénez -directora del club de lectura i la biblioteca- s'havia llegit el llibre en profunditat, exprimint quasi tot el suc que podia donar i generant preguntes i comentaris per part dels lectors i explicacions complementàries sobre el cas per part de l'autor.

A l'autor li va fer especial gràcia que una lectora comptabilitzés el reguitzell de morts violentes que hi ha al llibre -12 segons la lectora, corregit a l'alça en 15 per part de l'autor-; convinguem que la despesa d'hemoglobina és tal que és fàcil descomptar-se... També teníem un imitador palmarenc del famós personatge de Jordi Évole (salvant que el palmarenc no actuava), que dubtava  (entre altres coses...) de la versemblança de la novel·la, la qual defensava l'autor aferrissadament. I també, com era inevitable tenint en compte la temàtica i la trama del llibre, vam parlar molt de futbol, política, poders fàctics, l'autoodi tan nostrat dels catalans, el crític afeccionat barcelonista, els derrotistes i acomplexats comentaristes esportius de televisió, el tripartit, la sociovergència que se'ns tira a sobre,... Satisfà a l'autor de comprovar que la sàtira i crítica social del llibre s'hagi agafat al vol per part dels lectors.

Entre una cosa i altra, vam estar gairebé dues hores xerrant, les quals sobra dir que es van fer curtes.

2 comentaris:

  1. Jordi! Nosaltres ens ho vam passar molt i molt bé parlant amb tu sobre el teu llibre. És una experiència molt enrequidora compartir els punts de vista, les opinions i recordar passatges concrets de l'obra amb l'autor. Tenir l'autor davant, un cop llegit el llibre, dóna una dimensió diferent a la relació lector-llibre. Sentir la veu del propi narrador, la seva manera d'expressar-se, proporciona elements complementaris a la lectura prèvia i converteix l'experiència lectora en una cosa més rodona (més rodona no ho dic per la teva panxa, eh!, que no vull mals entesos... ;-)
    Vam passar molt bona estona i vam riure molt.
    Estem esperant amb candeletes la teva propera novel·la.
    Un petó.
    Esther Ximénez
    Biblioteca Municipal de la Palma de Cervelló

    ResponElimina
  2. Hola, soc una les les lectores presents a la trobada amb el Jordi Pijoan al club de lectura de la Palma. He de dir que a banda de passar-ho molt bé les dues hores de conversa amb l'autor, vull agraïr la seva amabilitat i generositat pel regal que ens va fer de dos llibrets (el diminutiu és per la mesura i no per la categoria literària), un de contes i l'altre una narració curta. L'endemà mateix vaig llegir sencer el de contes que es titula Una combinació prohibida. Deixant de banda la ironia i l'humor sempre presents en la seva obra, aquests contes són d'un estil diferent al de les seves novel·les negres i haig de dir que em van agradar molt. Ara començaré amb moltes ganes Psicofonia per a principiants i estic segura que no em decebrà. Endavant Jordi, i moltes gràcies.
    Rosa.

    ResponElimina