dimecres, 3 de març de 2010

"El Periódico" entrevista Jordi Pijoan-López

L'agenda d'El Periódico recomana la presentació de Sang Culé a l'Abacus de Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 54-56 - Barcelona), dimecres 3 de març. I ho fa amb una entrevista a un dels seus autors, prou lluïda i que toca amb gràcia els eixos de la novel·la.

Jordi Pijoan-López: «Vam fer faules amb un Laporta polític i la realitat ens ha superat»

El Periódico 03-03-2010

Text: EVA MELÚS
Foto: SERGIO LAINZ

El president del Barça amb aspiracions polítiques ha estat assassinat. Els detectius Espartac Garcés i Mulato Valdés busquen el culpable en un embolic de poder i diners. ¿Ho ha fet el cap de llista desplaçat, l’empresari que anhela el pastís televisiu o els ultres dolguts? Així arrenca Sang culé (Llibres de l’Índex), la novel·la negra de Jordi Pijoan-López i Manel Barrera, que avui es presenta a Abacus.


–¿Laporta s’ha de preocupar?

–En el president de la novel·la hi ha gran part de Joan Laporta, però també de Joan Gaspar i de Josep Lluís Núñez. Els personatges són ficticis, encara que molt identificables.

–El seu mor després de saltar a la política, com planeja Laporta.

–Quan vam començar a escriure, l’estiu del 2008, no estava tan clar que ell es dirigís a la política. Hi va haver algun intent i vam exagerar.

–¡El van veure venir!

– És un personatge previsible, tan vanitós que si parla necessita públic. Vam fer faules amb un Laporta polític i la realitat ens ha superat.

–Segueixi endevinant... ¿Com li anirà?

–Ha negociat amb Esquerra i amb CiU, però és un home que necessita protagonisme. Només el podrà tenir en un partit nou com Reagrupament, però s’avorrirà.

–¿De debò?

–Vol ser president i és difícil en un partit petit. És un home de negocis que no perd el temps. Es pot deixar portar per l’eufòria, però quan li passa toca de peus a terra. Tornarà a les seves coses, que les feia molt bé.

–¿El futbol no és un bon trampolí?

–Ningú pensa que als polítics els interessi tant el futbol, però van a totes les finals.

–¿I el Barça ve de guanyar-ne sis?

–Ningú elegeix un president de la Generalitat per guanyar sis copes.

–¡El profeta és vostè!

–El Barça és una projecció freudiana de Catalunya. Som un club patidor i una nació patidora. Guanyem, però ens sentim perseguits. Ho vam heretat del franquisme, quan el futbol era l’única forma d’expressió.

–Mostra un panorama corrupte.

–Al futbol hi ha corrupció. Estaria bé fer-ne un assaig, però la intenció era entretenir. És la continuació de Tu no m’estimes, amb una mica de Tarantino i de la sàtira de Ferran Torrent.

–Vaja, que volien provocar...

–Ens agraden els temes intocables. ¡Fins i tot el Barça de les sis copes! També s’ha de saber llegir.

2 comentaris:

  1. Enhorabona Jordi...una bona entrevista, tu mereixes...ets un CRAKKK!!!!, Felicita de la meua part al Manel per la part que li toque...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Octavi! Això junt amb la trobada de dissabte a la teua llibreria fa que esta sigue la setmana de Sang Culé.
    I més coses que farem!

    ResponElimina