Crònica de "Sang Culé" a la Insigne Ciutat de Tortosa

Com estava previst, divendres 19 de març -festivitat de Sant Josep-,  Sang Culé va fer camí de Tortosa per presentar-se en societat a La 2 de Viladrich.

 

Quan vam arribar, l'Emigdi Subirats ja estava allí, prest per a la presentació. Ell -a banda de periodista radiofònic, professor i escriptor- és un fervorós barcelonista amb una llarga trajectòria independentista, caracterísitques per les quals els autors vam pensar que qui millor per comprendre moltes claus de la novel·la i ser qui la presentés a les Terres de l'Ebre.

L'acte estava previts per a les 8 del vespre, però l'animada concurrència que no parava de xerrar talment com la Rosa, l'Emigdi i un dels autors, van dilatar l'inici fins a un quart d'hora més tard.

Seguint els cànons, va començar l'Emigdi, que
va triar de fer una lectura de l'introito de la novel·la, en el qual es literalitzen els pensaments del fictici president del Barça pocs minuts abans de sera assassinat. Elecció retòrica encertada la de l'Emigdi, en tant i en quant en aquest fragment s'entenen tant claus argumentals de la novel·la com d'estil literari. Però l'Emigdi va afegir que aquest fragment li agradava especialment perquè tenia la impressió que l'actual president del Barça (el real!, no ens confonguem) fa anar les neurones d'una manera similar per a interpretar la seva realitat immediata.

L'Emigdi va continuar insistint en les altes dosis de realitat que estan introduïdes en la trama, la qual és una excusa per carregar-se tots els estaments polítics, socials i econòmics catalans. I així, també l'Emigdi va donar la seva interpretació de quins eren alguns dels alters egos "reals" de molts personatges de la novel·la, expressant un especial carinyo pel Conseller d'Interior Tenori Sauri i una certa estupefacció pel líder independentista Eugeni Puigrovira.

Tot seguit, en la seva intervenció, Jordi Pijoan-López va reafirmar les percepcions de l'Emigdi pel que fa a la novel·la, però introduïnt alguns matissos. Per exemple, va aclarir que molts personatges són de fet la suma de característiques o trajectòria de diversos de reals; així, el president assassinat Joan Gil i Porta és una mélange -que en part el nom indica- de Jesús Gil -primer futpolític espanyol-, Joan Laporta, Josep Lluís Núñez i Joan Gaspart. Així mateix, l'Oriol Rosales de la novel·la seria un Sandro Rosell més Oriol Giralt.

Una vegada més, Jordi Pijoan-López va reivindicar el sentit que té la novel·la com a blasme sarcàstic contra els aspectes més foscos de les dinàmiques econòmiques del futbol, reafirmant l'anteriorment dit per l'Emigdi.

Acabades les intervencions, la Rosa va voler preguntar a l'autor present com era l'experiència d'escriure a quatre mans i un espontani, que responia al nom de Tomàs Camacho Molina, va afirmar que a ell li va la poesia i que la novel·la no li acaba de dir gaire a les seves edats, tot i aclarint que la lectura de Tu no m'estimes li va resultar complaent, dintre dels cànons de la novel·la negra, i que ara està amb Sang Culé.

Per acabar l'acte, i com es tradicional, es va passar al torn de signatures d'exemplars.