Deu anys després de la seva publicació (10 anys JA!?), Sang Culé continua semblant més un llibre d'endevinació que una novel·la de gènere negre. Si ja vam encertar que un president del Barça es dedicaria a la política, els negocis del club blaugrana amb Qatar, els "espiatges" creuats entres partits i empreses en l'entramat català, sent el Barça i Joan Oliver al darrere un dels agents destacats... ara, tal com sortia a la novel·la, es desvela l'existència de pederàstia en el si de la muntanya sagrada dels catalans. Si bé nosaltres vam parlar de l'escolania i el cas refereix al moviment escolta, la coincidència no fa més que esfereir.
Clicant AQUÍ, la notícia publicada a El Periódico sobre el tema i un dels fragments de Sang Culé on es descriu la situació de pederàstia "fictícia".
Tan de bo no haguéssim de parlar d'aquesta xacra social mai més. Tots els ànims a les víctimes denunciants
-------------------------------------
[...] “Cel·les”, la paraula es clava en la ment de l’Espartac. Pensa en l’Eulogi Caseres, el monjo de Montserrat al qual han anat avui a visitar. L’imagina dintre de la seva cel·la, turmentat. I la imatge se li fa tan viva que per moments l’interpreta com un record propi. L’imagina callant, tement. I el seu cap caient per terra esdevé metàfora d’un destí indefugible. No l’aterra el fet que el cap caigui pel terra, l’aterra la manca d’oportunitat que aquest home ha tingut per defugir aquest destí.
“Fes-te fotre, monjo”, conclou l’Espartac abans de decidir-se a llevar-se del llit. L’alba comença a trencar. Abandona en Vladimiro al llit que comparteixen, nu i dormint com un nen.
Sang Culé, pgs. 67 a 68
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada