dijous, 12 de novembre de 2015

Què diantre és "Sóar"?

Com que no tenia ni punyetera idea d’on es podien trobar i el sumari no era gaire explícit en aquest sentit, ja que només enumerava els llibres i un havia de conèixer el seu contingut, no vaig tenir més remei que començar per la primera pàgina i llegir en diagonal a la recerca del nom de la ciutat. Vaig tenir sort, ja que no vaig haver de passar del Gènesi, concretament capítol 18, versicle 16 i següents.
[…] el Senyor digué a Abraham:
            —El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
            No em va passar de llarg l’aparició d’Abraham en aquest episodi bíblic vinculat a la destrucció de Sodoma; Abraham, el del quadro de l’Slott que apareixia segant-li la gorja a son fill… bé, saltant-se la història bíblica autèntica. Em preguntava si tot plegat havia de tenir algun sentit, el quadro, el canvi de guió… i ara Sodoma… Vaig continuar llegint per si en treia alguna cosa.
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. Llavors Abraham s’acostà i digué:
            —¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! El qui judica tota la terra, ¿no farà justícia?
            El Senyor va respondre:
            —Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.
            Abraham va insistir:
            —Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra. Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. Per aquests cinc, ¿destruiries tota la ciutat?
            El Senyor li va dir:
            —No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
            Així, Déu i Abraham passaven una estona regatejant com bons jueus que eren, fins a arribar a la conclusió:
—Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu.
            El Senyor li respongué:
            —No la destruiria, per consideració a aquests deu.
            És a dir, que en tota la ciutat no hi havia ni deu putos paios que valguessin la pena. Molt realista; a vegades a Barcelona també em fa l’efecte que passa. Malgrat tot, la història em resultava cruel, però interessant. Passava a Gènesi 19.
Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat. En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front. Després va dir:
            —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.
            «Els dos àngels que visitaven la casa de Lot…», en aquest fragment i en allò que prosseguia distingia la història tal com me la va explicar la Margaret el dia abans. Vaig distingir l’incident dels àngels amb els sodomites que suposadament els volien donar pel cul, amb final nefast per als atacants. El que continuava em sonava; l’avís dels àngels a Lot perquè toqués el dos ràpid d’allí amb la seva família, abans que Déu els fulminés d’un moment a altre i:
Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir:
            —De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!
            Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
            A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
            —Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
            Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
            Un cop fora, li van dir:
            —Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
            Lot els va dir:
            —No, senyor meu! Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré. Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida.
            Ell li va respondre:
            —Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
            Per això la ciutat es diu Sóar.



Fragment de la novel·la Els àngels de Sóar, pp.136 a 138

Gravat de Heinrich ALDEGREVER, Lot i la seva família fugint de Sodoma Fotografies de Google Earth i la plana web http://www.encinardemamre.com/lugares-de-la-biblia_y_su_significado.html, també amb més informació de la ciutat de Sóar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada