Fins a setze són les referències a pel·lícules al llarg del text d'Els àngels de Sóar, unes casuals i poc vinculades a l'argument de la novel·la, d'altres tot el contrari, com és el cas de la que parlarem en un moment...Són unes quantes les raons per les quals l'escriptor de la novel·la ha recorregut a aquest recurs "forani" per desenvolupar la narració de fets en certs moments. La raó més argumental radica en dos personatges de la novel·la. El primer és l'empresari Miquel Garriga, personatge principal que de fet és el narrador en primera persona de la novel·la; ell és un individu culturalment "limitadet" (tal com ell es defineix) que per fonamentar les seves afirmacions ha de recórrer al seu bagatge en cinemateca -generalment holliwoodiana-, a falta de coneixements més reglats. El segon és el fotògraf Jordy P. Wolfson, cinèfil de socarrel que, quan conversa, també acostuma a inspirar-se en remembrances cinematogràfiques, tot i que en el seu cas és plenament conscient que una pel·lícula és sovint una visió incomplerta i esbiaixada de la realitat -expressament esbiaxada pels "creadors"-, visió la qual acaba imposant-se a la pròpia realitat, tot arribant a constituir una nova mitologia contemporània. Constatant aquesta estratègia d'enginyeria social, el personatge Jordy P. Wolfson introdueix la raó més temàtica -literària, si es vol- per la qual l'autor de la novel·la parla tant de pel·lícules...
En aquest mateix sentit, Cruising és una pel·lícula que ha deixat petja en la història del cine que tracta amb el món gai, o que com a mínim s'hi ambienta. Dirigida per l'afamat William Friedkin -ja cèlebre per L'exorcista- i protagonitzada pel machote Al Pacino, la pel·lícula recrea sense manies els ambients més leather de la nit neoiorquina, escandalitzant a parts iguals als més puritans -per l'ofensa a les ninetes dels seus castos ulls- i a cert sector del moviment gai, que considerava que la pel·lícula estereotipava i, fins i tot, criminalitzava el seu col·lectiu.
Més enllà d'aquestes valoracions, més o menys certes, més o menys exagerades, Cruising és una excel·lent pel·lícula de gènere negre. I alhora que distreu, planteja una sèrie de temes de fons al respecte de l'homosexualitat que són de valorar, més en el temps que està rodada.
Cal fixar-nos també en la data de filmació: 1980, un any abans que es declarés la SIDA. No és res casual aquesta coincidència; no vull dir que hi hagi relació causal, però sí una covariança significativa.
A continuació un fragment de la pel·lícula (a Youtube es pot veure sencera, no direm on perquè no se'ns acusi que fomentem la pirateria...) i més avall el fragment de la novel·la on s'hi referencia.
Els àngels de Sóar, pg. 493:
—La
psicologia humana pot arribar a ser molt contradictòria, però la d’una persona
que rep pressions múltiples del seu entorn, molt més. Un agent infiltrat ha
d’intentar passar desapercebut, i la millor forma és mimetitzar-se amb
l’enemic. Però no només això; quan la temptació es té a prop dia rere dia és
molt fàcil acabar sucumbint. Tots els policies de la brigada antidroga acaben
sent drogoaddictes i gran part d’ells traficants, els que vigilen putes acaben
recorrent als seus serveis i normalment de franc. Seguint la mateixa lògica, és
fàcil el destí que espera als que vigilen les activitats dels membres del
moviment gai. ¿Potser és que no heu vist Cruising, amb Al Pacino com a
protagonista?
Amb aquesta referència
cinematogràfica, és fàcil endevinar que tot aquest seguit de sentències eren
emeses per Jordan P. Wolfson, sense que Margaret Slott estigués al davant, mantenint
les formes i evitant d’esmentar la soga a la casa del penjat. De fet, havíem
derivat a aquell tema tot fent safareig d’ella, de la reacció que havia tingut
en ser enxampada tot separant les fotos familiars de son germà de les dels seus
viatges. Aquella dona també estava rebent molta pressió aquells dies, tot
mirant de conjuminar en la seva ànima l’amor fraternal i la moral, que alhora
campava per l’entrega a la família i pel respecte al cinquè manament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada