dijous, 3 de juny de 2010

Jordi Pijoan-López i Teresa Solana van parlar de novel·la negra al Tritextuals

 
Reproduïm la crònica de l'acte que apareix a la plana web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, organitzadora de l'acte.


El dimecres 2 de juny a les 19.30 hores es va fer l'última sessió de la temporada del cicle Tritextuals que organitza l'AELC i que pretén dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta sessió la temàtica va girar entorn de la novel·la negra sota la mirada femenina i la masculina. Així, els protagonistes van ser els narradors Jordi Pijoan i Teresa Solana.

El president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells va presentar breument els dos convidats del Tritextuals tot esmentant que en ambdós casos es tracta d'autors amb origens professionals ben diversos: Jordi Pijoan és arqueòleg de formació i administratiu de professió, mentre que Teresa Solana, filòsofa de formació, s'ha dedicat bàsicament a la traducció. Tot seguit l'actor Xesco Pintó va llegir dos relats, un per cada autor, amb el tret comú de l'humor; negre en el cas de Teresa Solana i més blanc en el de Jordi Pijoan.

 
Les aportacions dels dos autors es van encetar amb la reflexió sobre una possible distinció entre gènere negre masculí i femení. Tant Solana com Pijoan van negar que hi hagués grans diferències entre l'un i l'altre, especialment en l'actualitat, quan les diverses sensibilitats masculines i femenines poden accedir a la creació literària amb igualtat de condicions. Solana va afegir que moltes vegades en novel·la negra el crim i la seva investigació és el context al voltant del qual es tracten tot d'altres temes, sobretot de temàtica social. Guillem-Jordi Graells va insistir en aquest tema comentant que, efectivament, la novel·la negra s'ha convertit tot sovint en novel·la realista i de denúncia social. Els dos autors convidats hi van estar d'acord, i Jordi Pijoan va afegir que aquesta literatura reflecteix una realitat actual, dura i sòrdida, i que el lector s'hi apropa amb la natural voluntat de tafanejar. Teresa Solana va dir tot seguit que en el gènere negre el lector veu com els humans ens hem dotat d'unes normes per no caure en la llei de la selva, i que molts dels protagonistes del gènere són policies que lluiten perquè la llei i justícia no vagin per camins diferents, com passa massa sovint.

Guillem-Jordi Graells va passar a comentar la dificultat de la versemblança en els primers protagonistes de novel·la negra catalana, com en les de Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, ja que era del tot impossible fer creïble un investigador que fos policia o guàrdia civil. Juntament amb els Pijoan i Solana va comentar que avui tot això està superat, i que de protagonistes de novel·la negra n'hi ha de tot tipus i de tota condició social i ideològica.


La xerrada es va acabar amb les intervencions del nombrós públic assistent, que gairebé omplia l'Espai Mallorca, i que va comentar aspectes de relacions entre cinema i novel·la negra, en quins presidents de clubs de futbol s'havia inspirat Jordi Pijoan per crear el president fictici de Sang Culé (Joan Laporta, J. L. Núñez, Joan Gaspart i Jesús Gil), així com les diverses maneres que tenen homes i dones a l'hora de cometre un crim.

Les sessions del cicle Tritextuals, que organitza l'AELC, es reprendran amb el nou curs, a partir de l'octubre.

fotos: © Carme Esteve - AELC - Jordi Peñarroja
text: © AELC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada