dilluns, 22 de febrer de 2010

Crònica Cultural sobre la presentació de "Sang Culé" a l'FNAC

Pau Rumbo, un estudiant de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (casualment la universitat on l'Enric Soteras, personatge de la novel·la, feia conferències també de periodisme a Tu no m'estimes), va interessar-se per la presentació que vam fer de Sang Culé a l'auditori de l'FNAC de l'Illa-Diagonal, cara a fer una crònica cultural per a un treball de  la seva carrera.

Ara ens l'ha enviat i, com que l'article és bo, l'hem penjat perquè el llegiu. L'article és molt millor d'estil, té molta més gràcia i és més agosarat que la major part dels que podem veure en les cròniques culturals dels pamflets propagandístics que es venen als quioscos. Que n'aprenguin!


Han matat el president del Barça
Presentada Sang culé, novel·la negra ambientada al club blaugrana
Pau Rumbo – Barcelona

El president del Futbol Club Barcelona, és a dir, una de les personalitats empresarials més rellevants del panorama català i estatal, ha estat vilment assassinat. Al voltant d’aquest misteri hi graviten les presències i els interessos de Silvio Berlusconi, Artur Mas, un empresari addicte als paradisos fiscals que acaba muntant una escola de futbol al Surinam... Els Boixos Nois, i la rivalitat sana (o no) entre el Barça i altres clubs de la Primera Divisió espanyola –no direm quins– també són elements a tenir en compte per la parella d’investigadors privats homosexuals que s’ocuparan de la investigació. Tots aquests personatges figuren, lògicament, amb pseudònim, en la ficció que presenta Sang culé, el nou llibre de Manel Barrera i Jordi Pijoan-López. El llibre, que és la continuació de Tu no m’estimes, pretén col·locar el lector “en el centre de totes les intrigues que passen al Barça i al món del futbol”, segons Pijoan-López.

A l’acte en una botiga FNAC de Barcelona (absència de Manel Barrera per malaltia greu), Josep Maria Orteu, l’editor, va remarcar la visió dels autors en predir els èxits esportius del primer equip de futbol; el van escriure fa un any i mig, quan tot just es podia palpar que aquella seria la millor temporada de la història del Barça.

Sang culé busca antecedents en l’escriptor de Sedaví Ferran Torrent, autor molt crític amb els alts estaments de la societat valenciana. Semblantment, el llibre conté referències que pretenen il·lustrar, des de la ficció, alguns dels comportaments i veritats que passen a les altes esferes catalanes, invisibles als ulls del ciutadà mig.

Per això han plasmat un president que se surt de la mediocritat, la violència dels ultres contraris a la directiva (Pijoan-López explicava, respecte aquest tema, que va córrer el rumor que Laporta va demanar suport als Boixos Nois a la campanya electoral, relegant-los un cop havia guanyat a una graderia allunyada del camp), el poder del negoci del futbol, i el paper d’un club molt globalitzat als països pobres: “És tràgic que treguin un home de sota la runa a Haití amb la samarreta del Barça”, va opinar Pijoan-López, abans d’afegir que també ho és que als nens se’ls doni la opció d’entrar a una acadèmia de futbol patrocinada per un club de futbol europeu i no a una escola.

Jordi Pijoan-López encara dispara més temes al públic: el diner negre de les fitxes dels jugadors, la voluntat de crear espectacle com a generador de negoci, l’explicació política de certs actes de la directiva blaugrana, el retrat psicològic de l’aficionat: “patidor, no triomfalista; com el del català corrent”... Per acabar, li escriu al cronista amb una curiosa lletra l’adreça del seu bloc (sangcule-novellanegra.blogspot.com), prometent que hi penjarà aquesta crònica. Que el President descansi en pau.

3 comentaris:

  1. Molt bona crònica i interessant llibre. Totalment d'acord amb això que és tràgic que treguin un home de sota la runa amb la samarreta del Barça a Haití. És impressionant fins on pot arribar el negoci del futbol.

    ResponElimina
  2. Aquest noi fa només primer de Periodisme?

    impressionant

    ResponElimina
  3. Felicitats per l'article, Pau.
    Felicitats pel llibre, Jordi, n'estic immersa.

    ResponElimina