Tot seguit de l'escena, el fragment d'Els àngels de Sóar on s'esmenta la pel·lícula.
Els àngels de Sóar, pg. 409:
[...] el cèlebre Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament, un grup activista armat engendrat també entre Oakland i San Francisco, al 1973. Eren quatre gats, però moguts per l’entusiasme van executar una sèrie d’accions violentes, tot reivindicant una ideologia que sincretitzava maoisme, mística oriental, solidaritat amb el Tercer Món, amor lliure i l’alimentació a través d’àcid lisèrgic i marihuana —feia mitja conya el fotògraf, com sempre, aconseguint d’arrencar-nos el riure—. Si és que fem cas de la diarrea mental de la qual feien gala als seus comunicats, semblaven més una secta religiosa que una cèl·lula marxista. Potser per això mateix van resultar convincents amb la Patty Hearst, una nena de casa rica que van segrestar per recollir pasta i que va acabar integrant-se a les seves files. Una història que té concomitàncies amb una coneguda pel·lícula de l’època: El candidat de Manxúria, filmada encara en blanc i negre el 1962 a partir d’una novel·leta de sèrie B de tres anys abans. L’argument tracta d’un nano d’una família conservadora estatunidenca que cau en mans dels perversos comunistes a la Guerra de Corea i que pateix un rentat de cervell per convertir-lo en assassí a les ordres del comunisme. Vist el paral·lelisme, un pot pensar si tot allò va ser una pantomima de les agències governamentals per tenir-nos a tots ben entretinguts. Un cop detinguda, la Patty Hearts va córrer a declarar que havia estat vexada sexualment, torturada psicològicament i drogada amb LSD, raó per la qual va acabar fent aquelles bestieses, com posar metralleta en mà i amb boina de Che Guevara perquè li fessin unes fotos davant del logotip de l’exèrcit simbiòtic de carallots. Així, malgrat els crims que va perpetrar, va ser posada en llibertat el 1979 pel titafreda d’en Carter i indultada pel titacontenta d’en Bill Clinton. La seva imatge va passar a formar part de la iconografia pop, fins al punt que l’esperpent humà que es fa dir Madonna va fer una sessió de fotos disfressada com ella. I com si fos una broma, la Patty va fer-se actriu aprofitant la seva celebritat mediàtica.
[...] el cèlebre Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament, un grup activista armat engendrat també entre Oakland i San Francisco, al 1973. Eren quatre gats, però moguts per l’entusiasme van executar una sèrie d’accions violentes, tot reivindicant una ideologia que sincretitzava maoisme, mística oriental, solidaritat amb el Tercer Món, amor lliure i l’alimentació a través d’àcid lisèrgic i marihuana —feia mitja conya el fotògraf, com sempre, aconseguint d’arrencar-nos el riure—. Si és que fem cas de la diarrea mental de la qual feien gala als seus comunicats, semblaven més una secta religiosa que una cèl·lula marxista. Potser per això mateix van resultar convincents amb la Patty Hearst, una nena de casa rica que van segrestar per recollir pasta i que va acabar integrant-se a les seves files. Una història que té concomitàncies amb una coneguda pel·lícula de l’època: El candidat de Manxúria, filmada encara en blanc i negre el 1962 a partir d’una novel·leta de sèrie B de tres anys abans. L’argument tracta d’un nano d’una família conservadora estatunidenca que cau en mans dels perversos comunistes a la Guerra de Corea i que pateix un rentat de cervell per convertir-lo en assassí a les ordres del comunisme. Vist el paral·lelisme, un pot pensar si tot allò va ser una pantomima de les agències governamentals per tenir-nos a tots ben entretinguts. Un cop detinguda, la Patty Hearts va córrer a declarar que havia estat vexada sexualment, torturada psicològicament i drogada amb LSD, raó per la qual va acabar fent aquelles bestieses, com posar metralleta en mà i amb boina de Che Guevara perquè li fessin unes fotos davant del logotip de l’exèrcit simbiòtic de carallots. Així, malgrat els crims que va perpetrar, va ser posada en llibertat el 1979 pel titafreda d’en Carter i indultada pel titacontenta d’en Bill Clinton. La seva imatge va passar a formar part de la iconografia pop, fins al punt que l’esperpent humà que es fa dir Madonna va fer una sessió de fotos disfressada com ella. I com si fos una broma, la Patty va fer-se actriu aprofitant la seva celebritat mediàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada