Cinc mossos de novel·la
• BCNegra comença debatent sobre la nova narrativa negra en català
ERNEST ALÓS (BARCELONA)
Els antecedents són respectables: els desapareguts Jaume Fuster i Manuel de Pedrolo, els veterans hiperactius Ferran Torrent i Andreu Martín... Però mai havia proliferat fins a aquest punt la novel.la negra en català. ¿Potser l'existència d'una policia autonòmica fa que flueixi amb més naturalitat? Bé, a la taula rodona dedicada al tema en la primera jornada de la setmana BCNegra hi eren presents cinc mossos i un expolicia local. Dos de carn i ossos: Marc Pastor, guanyador de l'últim premi Crims de Tinta amb La mala dona i l'excap de la policia municipal d'Olot, Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts).
Quatre més, de tinta i paper. Lídia Sánchez i Pau Ribó són una parella de Mossos que acompanyen l'inspector Marc Sergiot a Mans lliures, l'última novel.la de Jordi de Manuel. El sergent Joan Palau és el contrapunt del detectiu privat lleidatà creat per Ramon Usall a Tots els camins porten a Romania. I el mateix Torrent ha incorporat a la seva novel.la el fictici cap d'homicidis Damià Sorrell. Una constatació: els mossos ja no han de ser xitxarel.los perquè les novel.les siguin versemblants.
QUÈ HI HA I QUÈ NO HI HA
Els escriptors congregats coincideixen que ja hi ha autors -ells en són els ultimíssims: encara s'hi ha d'afegir Teresa Solana, Pau Vidal...-, que hi ha editorials, que hi ha premis, que hi ha llibreries, biblioteques i clubs de lectura, que no els fan prou cas... No hi ha col.leccions, però sobre això hi ha divisió d'opinions. Marc Usall hi està a favor: la mítica Cua de Palla el va portar cap al gènere. Sebastià Bennasar (autor de Jo no t'espere, amb monja i capellà assassinats fruit de la seva irritació per la visita del Papa a València), hi està en contra, per defensar la normalitat.
Ai, a València no hi ha Mossos, i és terreny fèrtil. És clar, hi ha corrupció urbanística, polítics indescriptibles i una hampa local pintoresca. Però compte, adverteix Jordi Pijoan, tortosí coautor amb Manel Barrera de Tu no m'estimes. Els polítics i els poders fàctics fan d'aquest país, de la Costa Brava a la Costa Blanca, "una mina" per a un gènere nascut per fer crítica social. "És absolutament necessari, immillorable, per explicar la realitat d'un territori concret i el que es vol amagar", afegeix Usall. Però encara falta alguna cosa, i ja no és ni una policia autòctona, ni autors, ni col.leccions... Sentencia Pijoan: "Falta deixar enrere el to políticament correcte i d'acolloniment d'aquest país".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada